imagen     

Eco i Siringa

Els mites d'Eco i de Siringa són històries de maltractament del patriarcat a les dones.


ECO

En la tradició de la Grècia antiga, Eco és una nimfa del bosc que protagonitza diversos mites. Les narracions conten que era molt xerraire. Zeus la manipulava perquè entretingués a Hera, l'esposa de Zeus, mentre aquest l'era infidel.

En assabentar-se Hera de les infidelitats del seu espòs, i comprenent el paper de la nimfa en els enganys, la va condemnar a no poder parlar per ella mateixa. L'única cosa que le permeté va ser la repetició de les últimes paraules del que escoltés. Atacada per la maledicció, Eco s'en va anar lluny dels boscos i es va amagar en una cova propera a un rierol.

El mite d'Eco corre paral·lel del de Narcís, però en altres casos es relaciona amb Pa.

Narcís era molt bell, fill de la nimfa Liríope de Tespia. El vident Tiresias va profetitzar que Narcís viuria fins que es conegués a si mateix. Per això, la mare mai li va permetre de mirar-se en el mirall perquè no pogués veure el seu reflex. Narcís agradava de caminar absort en els seus pensaments. Un dia, en passar prop de la cova on Eco s'amagava, ella es va enamorar d'ell. Sempre l'espeava i seguia de lluny per gaudir de la seva bellesa. Així va ser fins que un dia, Eco es descobrí a sí mateixa en trepitjar una branca. Narcís li va preguntar llavors per què la seguia; però ella només va ser capaç de repetir les últimes paraules de les frases de Narcís. Per fi, Eco, gràcies a l'ajuda dels animals del bosc va ser capaç d'expressar-li els seus sentiments, però Narcís només va riure d'ella, que es va quedar allí repetint les últimes paraules del seu amor : "que ximple, ximple..."

També es conta que Eco era una Nimfa de l'aigua que observava a Narcís mentre aquest passava hores fascinat pel seu reflex en un estany. Enamorada d'ell, li va demanar ajuda a Afrodita, la deessa de l'Amor, per a seduir Narcís. Ella li va dir que li induiria Narcís a parar-li esment durant un temps, però que si en aquest temps no aconseguia enamorar-lo, la nimfa quedaria condemnada a repetir les últimes paraules dels homes.

Narcís no es va deslliurar del càstig de Némesi que li va provocar una set horrible, per la qual cosa en posar-se a beure en el rierol i veure reflectida la seva imatge en l'aigua, s'admirà tant de sí mateix que no va poder fer una altra cosa que romandre immòbil mirant-se fins morir d'inanició. En el lloc de la seva mort va sortir la coneguda flor del Narcís, que creix prop de l'aigua i es reflecteix en ella.

Altres històries conten que Eco era una nimfa que cantava i ballava molt bé. Ella menyspreava l'amor de tots els homes, la qual cosa va enfurir al déu Pa, qui va ordenar als seus seguidors que la matessin, l'esquarteressin i la repartissin per tota la terra. Així és com Gea va rebre les parts d'Eco, la veu de les quals continua repetint les paraules dels altres.

Siringa


També en la mitologia grega clàssica, Siringa era una nàyada d'Arcàdia que caçava amb arc de banya. Baixant de la muntanya del Liceu, el déu Pa, en veure-la, es va enamorar d'ella i la va perseguir fins que Siringa, espantada, es va llençar al riu Ladó. No podia sortir sense ser vista, de manera que va demanar ajuda a les altres nimfes, que no trobaren una manera millor d'amagar-la que convertir-la en un canyar.

En arribar pa al riu només va verue les canyes que el vent bressolava. El so que produïen li va agradar molt, així que va tallar-ne una i amb ella construí la primera flauta de Pa de la història, també dita siringa.
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

D'Eco a Siringa compta amb el suport de les Beques "Premis Barcelona 2020" de l'Ajuntament de Barcelona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

imagenbcn      imagengencat imagenmixtur imagenphonos